Triscant entre el Ripollès i el Rosselló
Ulldeter acumula un munt de paratges mítics per a l’excursionisme català. És una zona freqüentada, amb moltíssimes rutes i ascensions. Us proposo un clàssic: el Bastiments, amb una prolongació cap la nord, buscant el Pic del Prat de Bacivers, o Bacivers a seques, fent una tornada molt bonica per un dels darrers estanys glacials de la zona. L’estany de Bacivers o de Morens es pot observar millor durant l’estiu, la primavera i la tardor, quan la neu s’ha retirat parcialment o gairebé del tot
Dades de la ruta
Com arribar-hi: Des de Camprodon cal agafar la carretera que puja a les pistes d’esquí de Vallter2000. Passat Setcases s’arriba a l’estació de Vallter, on al principi dels aparcaments hi ha un d’autocaravanes. S’han de fer uns revolts per a trobar a l’esquerra l’inici del GR. Al costat hi ha aparcaments
Durada de la sortida: 4 h 45 min
Distància total: 10,73 km
Dificultat: Mitjana (en funció de la neu i del vent)
Ascens acumulat: 897 m
Observacions: cal portar material d’alta muntanya sempre, i segons l’època, grampons, raquetes, pals, botes, terceres capes i polars.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.
Itinerari
Sortirem d’un revolt de la carretera d’accés a l’estació d’esquí de Vallter2000. L’identificarem perquè a l’esquerra neix un sender marcat amb pintura de GR11 i a la dreta descobrirem un petit aparcament per a cotxes. Però val a dir que al llarg de la carretera trobarem espais habilitat per a aparcar, ja que a l’estiu i durant els caps de setmana sol passar bastanta gent.
Agafem el corriol marcat de GR11. Notarem que han ficat uns pals i unes cordes per a indicar-nos quina zona hem de trepitjar i quina no, a fi de no erosionar massa el sòl. Creuem una bonica pineda i salvem el riu Ter. A l’altra riba continuem pujant fins a arribar al refugi d’Ulldeter. Continuem cap a ponent pujant per una sendera i després per una pista d’esquí. És endavant se continua vora un dels reguerots que formen el naixement del riu Ter, sempre seguint el GR11, entre boniques llaçades.
Un cop a la base del Coll de la Marrana, on normalment sol fer molt de vent, girem a la dreta, resseguint la carena. Hem abandonat el GR11. En front tenim el Bastiments. Anem fent per un sender molt marcat, pujant fort fins a una cruïlla de senders on hem de girar a l’esquerra per arribar a la propera creu (res, a quatre passes) i el vèrtex, on parem una mica a celebrar l’ascensió gaudint una bona estona de les vistes de l’Olla d’Ulldeter, el naixement del Ter, el Circ de Bacivers i bona part del Ripollès i de les comarques rossellonenques.
Reprenem la caminada en direcció oest. No farem massa camí que ens trobarem amb una bifurcació. Seguim cap al nord, en marcada baixada. És un tram on hem de vigilar una mica on posem els peus. Serà poca estona. Un cop a la base de la carena, caminem a peu pla sempre en direcció nord. Descobrirem un senderet a la dreta. Baixa a l’estany. L’ignorem per a continuar cap al cim del Prat de Bacivers, on tornem a parar per a xalar amb unes vistes cada cop més boniques del circ de Bacivers.
Després continuem la marxa baixant cap a l’est del cim, on trobem un pas a la dreta que davalla fort fins a una barraca de pedra seca curiosa, de fet és un refugi. A la dreta també descobrirem una fita recta, molt bonica.
Seguim amb l’estany a la dreta. El paisatge és magnífic. Hem de salvar un rierol que normalment porta aigua quan es desglacen les congestes. Llavors pugem fins al coll de la Geganta, on descobrim una bifurcació. Cap a l’esquerra aniríem en direcció el Pic de la Dona, un cim molt conegut. Nosaltres decidim tornar baixant pel Clot de la Regalíssia. És un corriol bastant empinat, amb pedra solta. Farem via amb tranquil·litat fins a arribar a una pista, on ja farem cap a la propera estació d’esquí. Ja només ens caldrà agafar la carretera i baixar fins a l’aparcament.
Us ha agradat la ruta? Aquesta i moltes altres les trobareu
al nostre mapa 👇
