La discussió sobre quin és el sostre de la província de Màlaga sempre ha polemitzat els “sostristes” malaguenys. El Torrecilla (1919 m) ha estat considerat tradicionalment el pic més alt de la província, ja que tota la seva extensió hi pertany. En canvi el cim de la Maroma (2065 m) era de territorialitat dubtosa. En ser aquest un pla erm la divisió provincial no coincideix amb cap carena, com és costum, i estudis de delimitacions més actuals el situen en la província de Màlaga, deixant per a Granada la major part de la resta de la muntanya.
Però pertanyi a qui pertanyi la Maroma és un pic sublim. Si s’ataca per la cara nord tindrem la possibilitat de veure una ascensió pràcticament boscana, on als indrets humits sobreviuen els teixos, aquella mena d’arbre tòxic que abans n’era abundant i fins i tot va prestar-li el nom a la serra de la Tejeda, però que ara està en clar perill d’extinció. És la mateixa ruta de pujada dels neveros, els intrèpids recol·lectors de neu i gel per a consum humà. D’aquí li ve precisament el nom a la Maroma, pels cordatges que feien servir aquest homes i les seves bèsties muntanya amunt i avall
Dades de la ruta
Situació: O de la província de Granada, prop d’Alhama.
Punt de sortida i accés: Punt de partida: hem d’arribar a Alhama de Granada. S’hi pot accedir des de Màlaga per la carretera de Vélez-Màlaga (A-402), des de Granada (A-338) i des de Loja per la carretera del Salar que enllaça amb l’A-92, l’eix que comunica Andalusia d’est a oest. Un cop a Alhama hem de buscar la carretera de Játar i prendre la pista del Robleda, que s’agafa tot just abans d’arribar a la presa del riu Alhama. Hem de seguir els rètols fins a l’àrea recreativa del Robledal. Dificultat: Mitjana Durada de la sortida: 6 h
Distància total: 17 km
Ascens acumulat: 990 m.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necesitat d’adquirir wikiloc premium.
Aparcat el cotxe busquem l’inici del sender senyalitzat com a SL-A-124, que al començament és la pista de Barracones. Immediatament hem de salvar una cadena per a tot seguit trencar cap a l’esquerra (12 min) prenent un camí ample que transita sota la capçada de la pineda un xic barrejada amb alzines i algun que altre
arç. Els roures que forjaren el topònim gairebé han desaparegut per les tales indiscriminades. De moment no fem gaires esforços per progressar, ni tant sols quan el camí es transforma en sendera (40 min) ben abalisada i fressada. Escassegen les clarianes, que ens mostren el barranc de La Palma i els cims arrodonits de la serralada.
Poc abans d’arribar al Mirador del Valle del Temple (1h) apareixen els primers considerables. S’hi veu en primer terme la Sierra de Játar i com a teló de fons les alçades de Sierra Nevada. El bosc fineix i el substitueix un ermot on a penes s’hi veuen plantes com el càdec, el ginebró, l’espígol, el card o l’espart, amb algun arç. El viaró a estones es dilueix quan salvem el roquissar i això ens farà estar atents a les fites. De tant en tant travessem alguns boscos en la part obaga, on trobem alguns peus de teix, un arbre tòxic antigament molt abundant. Es tracta d’un estimballs on observarem que el camí, ara de ferradura, està arranjat d’antic amb murs de contenció.
De sobte traiem el cap en un altiplà on cada cop la vegetació escasseja (2h 15 min). Ens dirigim cap a un tancat de filferro i estaques buscant els penya-segats del Salto del Caballo, on ens caldrà abandonar el sender, que marxa en direcció Sedella per un congost. Ara saltironegem per un rocam nu, llepant un morral que es precipita cap a la cara sud. En tot moment buscarem el recer de les fites, ja que el sender ha desaparegut i no reapareixerà fins més tard, quan el sòl hagi deixat l’ermàs de roques i travessi l’última pla fins al cim.
La tornada la farem desfent el camí d’anada
A Granada podem veure i fer moltes coses, si feu senderisme no us oblideu del nostre mapa!!
