Barcelona

Castells de Queralt i Miralles

L’Anoia és terra de castells fronterers. Bastits damunt esperons rocallosos, dominaven els confins dels comtats catalans en la seva expansió cap al sud. En aquest cas caminarem entre el de Miralles i Queralt, que senyorejaven les planes fèrtils de Miralles i les de Bellprat i Santa Coloma de Queralt, sembrades de cereals, vinyes i hortes. Avui dia els conreus predominants són els cereals, però bàsicament el recorregut passa per zones boscoses de gran bellesa.

Dades de la ruta

Situació: Serra de Miralles (Barcelona)
Punt de sortida i accés:  Ca l’Escolà és un mas reconvertit en restaurant situat a peu de la C-37, entre l’ajuntament de Miralles i el nucli antic de Montbui
Dificultat: Mitjana
Durada de la sortida: 4 h 20′
Distància total: 15,70 km
Ascens acumulat: 486 m
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org,  són navegables sense necesitat d’adquirir wikiloc premium.

Sortim de Ca l’Escolà. Al davant de la façana hi ha una bonica alzina i un plafó amb un mapa de les rodalies. Ens situem sota la seva capçada i comencen a caminar per la pista asfaltada que remunta cap a ponent tot dibuixant llaçades. En aproximadament 20 minuts arribem al Castell de Miralles. És sobre un promontori. Hi arribarem sense abandonar la pista asfaltada. A l’entrada ens sorprèn una casa rehabilitada, bastida en mig de les ruïnes del castell. També hi ha un mirador magnífic de la serra de la Llacuna i l’església de Santa Maria, romànica. Després de fer un cop d’ull al conjunt ens situem en la part oest de la muralla, on hi ha una obertura i una fita que indica cap a la font de Can Gol (no confondre amb la ruta circular del castell). Baixem amb precaució per un corriol entre alzines seguint unes fites amb una fletxa. El sender travessa una zona on s’hi acumulen les restes de les muralles, amb alguns passos dificultosos.

Arribem al GR 172, és en mig d’una revolt, a tocar de la línia d’alta tensió. Girem cap a l’esquerra en direcció l’Agulla Grossa de Miralles. En un revolt trobem un senyal on es prohibeix el pas de vehicles motoritzats. Abandonem la pista per entrar en un camí frondós i tancat. Continuarem pel GR fins arribar en 2h 40’ al Castell de Queralt. Ruïnós. El corriol mor a la pista d’accés al castell. A la dreta descobrim l’edifici de l’ermita de Sant Jaume. Nosaltres ens decidim per pujar al castell i veure les seves restes alçades sobre un esperó rocallós. També farem una contemplativa de Bellprat i les seves rodalies. Després tornarem a la cruïlla per visitar l’ermita. Abans d’arribar-hi ens fixarem en un camí a estones cimentat a estones de grava premsada. És a la nostra esquerra.

Un cop feta la visita a l’entorn de l’ermita ens situarem en aquest camí per anar baixant cap al sud, per agafar el camí de Bellprat. És a l’esquerra i hi ha una enigmàtica marca de GR. Aquest camí històric és el que feien servir els de la plana per salvar la serra de Miralles per anar a Bellprat. Nosaltres farem el viatge a la inversa, cap a l’est. Sempre per la pista principal i sota el bosc, caminarem sota les roques i els cingles, desestimant un parell de trencalls a la dreta, fins que arribem al camí cap al Grony de Miralles. Justament aquest sí és a l’esquerra. Som als peus d’una torre d’alta tensió i a la dreta hi ha un camí amb un senyal de prohibició del trànsit de vehicles motoritzats. Trenquem en aquesta direcció en clara baixada. Entre les branques dels pins albirem la serra de la Llacuna amb el poble estès al límit amb l’Alt Penedès. Trobarem una bifurcació i ens decantarem per l’esquerra, fent una baixada on ens costarà retenir-nos.

Enforcall de camins després d’un congost. Seguim recte per trobar-nos la cruïlla del torrent de la Creu d’en Françola on hem de tòrcer cap a la dreta. La pista recorre un bosc sense a penes clarianes. A l’alçada d’un cables elèctrics descobrim una jonceda i un camp llaurat. Prosseguim vora una albereda jove. A la següent cruïlla girem a l’esquerra. Pel camí deixarem enrere un trencall esquerrà, unes passes més i rebassarem la masia de Can Puça, situada d’esquenes al camí.
En 4 h15′ arribem entre vinyes a la C-37.Ja només ens cal girar a mà esquerra i caminar per l’asfalt amb precaució.

Com sempre, us deixem les nostres propostes per visitar l’Anoia, trobareu els nostres mapes en paper i formats digitals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top