Turons arrodonits en mig d’una serralada marina
L’interior de la Serra d’Irta és eixut, malgrat la presència de barrancs amb algunes fonts. Pinedes frondoses dominen les obagues mentre que les alçades estan coronades per matollars. La ruta proposada és un xic llargueta, però ni el desnivell ni la distància impediran a l’excursionista de gaudir d’unes vistes del mar, de les Columbretes i de l’interior del Maestrat com a enlloc.
Dades de la ruta
Com arribar-hi: Camí de l’ermita de Sant Antoni. Des de Peníscola s’agafa una carretera seguint els indicadors del Parc Natural de la Serra d’Irta i, més tard, de l’esmentada ermita. No aparcarem dalt de l’edifici religiós, ja que l’últim tram de la pista és poc apte per a vehicles que no siguin tot terreny. Ho farem una mica abans d’arribar-hi, on hi ha el cartell del PR-CV194.2.
Durada de la sortida: 5 hores
Distància total: 18 km
Dificultat: Mitjana
Ascens acumulat: 779 m
Època recomanable: qualsevol, però cal evitar els mesos d’estiu, sobre tot les hores centrals.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.
Itinerari
Sortirem del lloc on hem deixat els vehicles. És un magnífic mirador sobre el litoral del Maestrat i del Montsià. En primer terme, destaca Peníscola, amb la península rocallosa on hi ha el poble emmurallat i el castell. Agafem el sender senyalitzat de PR en direcció sud. Hem de fer una llarga travessa per la falda de la muntanya. Quan baixem a un enforcall de camins seguim recte, fins a la confluència amb el PR-CV194.3. Girem a l’esquerra baixant pel barranc fins a la propera àrea de lleure del Mas del Senyor. Ens situem en la pista d’accés al lloc i continuem cap a ponent fins a l’àrea recreativa del Pou del Moro, on continuem per una drecera que enllaça de nou amb la pista. És un lloc obac, un oasi.
Seguim per la pista, cap a l’esquerra. Al poc desestimem un parell de trencalls seguits a l’esquerra. Fem per la pista més fressada fins a l’àrea recreativa de la Caseta, amb una barraca de pedra seca reconstruïda. Som a una bifurcació. Seguim per la dreta fins al revolt on trobem la font d’en Canes, margenada. Deixem ara la pista i continuem per la dreta, prenent un senderó costerut situat al costat de la font. Es tracta d’una pujada llarga que ens situa prop del coll de la Palma, en un mirador carener.
Hem de tòrcer cap a la dreta resseguint un sender. Deixem a l’esquerra un trencall abans d’arribar al Coll de la Selleta. Més endavant, començarem a davallar per un camí que fa llaçades fins a la confluència entre dos assegadors: el del Barranc la Carrera i el de l’Esquerola. Allà trobem una pista i un sender que baixa pel barranc de la dreta (amb marques de PR). Seguim cap al nord, per la pista.
Més tard hem de descobrir un camí a l’esquerra: va al castell de Polpis. El desestimem per a continuar endavant fins a l’Alt de la Bota, que és a l’esquerra de la següent bifurcació, a poques passes. Les vistes són impressionants. S’hi albiren els Ports i també el punt més alt del País Valencià: el Penyagolosa.
Després tornem a la bifurcació i continuem fins a una propera cruïlla: cal seguir recte, ara ja per una sendera. Al cap de no res trobem una nova bifurcació. Continuem recte de nou, fent una travessa fins a l’ermita de Sant Antoni, a la qual hi arribem per la part del darrera. Abans de marxar de l’indret, hi fem una volta per la plaça i el mirador. Hem de buscar unes escales que menen a la pista d’accés al recinte. Llavors cal girar a la dreta per a recuperar el punt de partida.
Aquesta ruta i moltes més les trobareu al nostre mapa!!
👇
