Avui anem fins a Soria; la ruta proposada fa un recorregut pel paisatge càrstic del pla sorià, visita la Patada deL Diablo, i s’endinsa al rebollar (Quercus pirenaica). El reboll és un roure de fulla marcescent, o el que és el mateix, la fulla, que s’asseca a la tardor, romandrà enganxada a la branca durant tot l’hivern, fins que la nova, a la primavera, l’empeny. El rebollar és un bosc de transició entre els climes humits atlàntics y els mediterranis secs.
Dades de la ruta
Situació: Moncayo sorià.
Punt de sortida i accés: A Cueva de Ágreda se accede desde el cruce de la carretera de Ólvega a Almazán
Dificultat: Baixa Durada de la sortida: 3 hores
Distància total: 11,57 km
Ascens acumulat: 242 m.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necesitat d’adquirir wikiloc premium.
Sortirem de la font del poble, situada al carrer que fa de travessia per anar cap a Beratón. A l’estiu l’ombra d’un magnífic xop cobreix tota la placeta. Agafarem la carretera en direcció Ólvega, fins al primer revolt, sense creuar el pont. Llavors la deixem per endinsar-nos en un camí situat a la nostra esquerra i, a vint metres, veurem la fita del GR-260 i el PR-SO-17.
De seguida arribem al primer dels boscos de rebolls. En aquest primer trobem una clariana amb una bifurcació amb una fita de fusta. Continuarem cap a l’esquerra cap Borobia. El rebollar s’alterna amb sembrats. Al fons, l’estampa dels molins de vent coronant la corda de la Sierra de Toranzo. Planegem. A poc a poc arribarem a un revolt on el PR es desvia cap al sud i en 100 metres ja serem a las Patadas del Diablo. Aquest indret té una interpretació llegendària que, per la seva forma, la gent de la redolada l’associa amb l’empremta del diable (40 min). Quan el vent es desferma a l’hivern, sembla la bufada de Superman.
Una vegada feta la visita del paisatge, tornem a fer el camí de l’anada fins a la primera cruïlla a la Cueva (55 min). Allà girem a mà dreta entrant en un carril. Estarem atents a les marques de pintura. Deixarem el PR a una cruïlla (1h 5 min) agafant un camí més fresat. Ens dirigim cap a un rebollar, després un camp i finalment a la carretera, on buscarem un banc solitari. Cueva apareixerà davant nostre (1h 20 min), Agafem la carretera direcció Beratón. A l’altre voral hi ha un promontori que és un bon mirador del massís. Hi ha instal.lat un panel explicatiu de la vegetació de la serra, amb el cerro San Juan como a mostra (1 h 30 min).
Agafem la pista de l’esquerra i ens adonem que és l’antic traçat de la carretera vella de Beratón. No la trepitgem gaire, a uns metres girem a l’esquerra per agafar una pista forestal, que s’endinsa al rebollar, un bosc impenetrable de colors ocres a l’hivern i verds foscos a l’estiu. El descens dura poc i comencem a pujar darrera d’una cadena (1 h 45 min).
Canviem de rumb de sobte.A poc a poc girem cap al nord. Arribem a un dels paratges més bonics del Moncayo: el Colladillo (2 h 15 m). Busquem les fites i les trobem cap el NO; anem a parar al GR-86 per tornar cap a Cueva. Ensopegarem amb la Fuente del Nacedero (2 h 25 min). Apareix un pinar replantat i després arbres fruiters, indicis de que el poble està a prop. La pista millora quan arriba a la carretera de Beratón, des d’aquí ens serà fàcil buscar la font i la placeta de l’inici de la ruta.
No us deixeu el nostre mapa fora de la motxilla o sense carregar al mòbil si opteu per la versió digital!!
