Calaf és un poble voltat de camps de cereal en general plans, esquitxats d’alzinars als marges i alguns masos i masades, com la Fortesa o les Bassetes. Si ens aproximem a la muntanya el paisatge canvia i el bosc s’hi fa l’amo. Boscos on el pi predomina, però on també hi ha alzina, roure i blada, tot perfumat per l’aroma potent del boix. I és que el boix és qui presta el nom la fortalesa que senyoreja encara les contrades: el castell dels Boixadors. Ell, tot solet, és l’eix de l’excursió, una meravella que no hem de deixar de visitar
Dades de la ruta
Situació: Calaf, a la comarca de l’Anoia, provincia de Barcelona.
Punt de sortida i accés: Calaf està molt ben comunicat amb l’Eix Tranversal (C-25) i amb l’A2 a través de la sortida de Jorba
Dificultat: Baixa Durada de la sortida: 4 h 30′
Distància total: 20,25 km
Ascens acumulat: 373 m.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necesitat d’adquirir wikiloc premium.
Partim de l’estació de ferrocarril de Calaf. Malauradament segellada per a que no entri ningú, ha vist millors èpoques, quan el tren era el mitjà de
transport més fiable. Ara veu passar pocs trens, però és un bon referent
per sortir a caminar. Deixarem el cotxe prop d’aquest edifici i ens
encaminarem cap al Barri de la Pineda, tot travessant el poble.
Passem sota el pont de la C-25, on ens espera una bifurcació. Continuem per l’esquerra.
Abans d’arribar a la subetació elèctrica trenquem a mà dreta per
passar per un dels seus costats. El camí és més estret, amb alguns
esbarzers i alzines als marges. Per tot arreu s’estén una plana
cerealística.
En aproximadametn 45 minuts arribem a la cruïlla a la Fortesa, ens apropem i la visitem abans de tornar a la cruïlla i girar a mà dreta per
continuar per aquest camí, dit Camí de Pinós.
En 15 minuts arribem a l’Espona, mas amb alguns edificis de labor en estat precari. Hi arribem després de sortir del bosc, després ens trobem amb
l’Oratori de la família Segués-Mestre. La pista tira amunt de
manera sòlida i el bosc es fa més consistent. Nosaltres seguim sempre en sentit ascendent per la pista principal fins que agafem el camí del castell (hi ha un rètol vermell), que passa per sobre del de Pinós.
Un cop a la fortalesa val la pena gaudir una estona de les vistes del
mirador, amb tota la comarca als nostres peus i Montserrat destacant a
l’horitzó. Després cal tornar al coll i agafar el GR en direcció
a Sant Pere Sallavinera. Ara toca baixar
fortet obeint les marques de GR.
En 2 h 30 ‘ arribem a Can Gironella. És la dreta, amb cases, edificis de labor, granges i horts. Abandonem el GR7 i girem a mà dreta per una pista de ciment envellit. Poc després ensopeguem amb l’església de Sant Pere dels
Boixadors, a la nostra esquerra. Val la pena perdre uns minuts per
visitar-la. Si volem entrar i veure la costella de balena, només cal demanar
la clau a la rectoria. Hi viuen uns masovers molts amables.
Contimuem fins arribar a Les Bassetes. Aviat recuperem el lloc conegut de l’oratori i el dipòsit. En aquest punt no retornem pel camí d’anada sinó que continuem en pujada sostinguda pel quitrà. Continuem cap a la Fortesa. Continuem fins la carretera N-141b. Estem ja a les acaballes de la ruta, i en el lloc més lleig. Agafem la carretera en direcció la rotonda de la C-25 (dreta), aviat entrarem a Calaf. Les primeres edificacions són naus industrials, però de mica en mica apareixeran les cases i l’estació.
No us oblideu dels nostres mapes a les vostres passejades per l’Anoia!!
