Tarragona

Miravet, la clau de pas de l’Ordre del Temple

Demà és Sant Jordi, diada de llibres i roses i nosaltres us volem proposar aquesta ruta que trobareu a la guia: Terres de l’Ebre – 15 rutes de senderisme per a persones grans i actives

Dades de la ruta

Com arribar-hi: Miravet és un municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a uns 67km de Tarragona.
Dificultat: Baixa.
Distància total: 8,77 km
Ascens acumulat: 233 m
Tipus de ruta: Circular
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org,  són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.

Itinerari

Aparquem el cotxe pels voltants de la plaça de l’Arenal i agafem el carrer del Riu, continuem cap al carrer del Forn i travessem el Portal del Motxo, porta d’entrada al nucli antic.

Al cap d’uns 300 m arribem al carrer de l’Església a tocar de l’església vella. Enllacem amb el carrer del Banc i continuem pel camí que puja al castell passant per una pasarel·la de fusta a la recerca del sender que condueix a l’esplanada existent al nord del castell.

El castell de Miravet és una gran fortalesa bastida pels cavallers de l’Orde del Temple, a partir de la conquesta cristiana de l’any 1153.

La ruta segueix per la carretera, després de deixar a l’esquerra un aparcament dotat amb panells informatius. Per la via asfaltada, als 780 m es troba, a l’esquerra, un indicador, però la ruta continua avall per la carretera. Cent metres més endavant hi ha un sender a la dreta que va a Miravet, la ruta segueix el de l’esquerra

El sender puja en direcció a ponent per un espai pedregós i està marcat amb els colors verd i morat, més endavant el sender passa a l’altre banda de la muntanya i als pocs metres ja podem veure les serres de Cardó i Cavalls.

Continuem baixant pel sender, quan portem uns 3 km de ruta, iniciarem un ascens fins arribar al pas de barranc del Negrer. Més endavant ens trobem amb senyals de la Guerra del 36. La ruta continua per una carena i al baixar ens trobem un aixopluc de pedra seca, un bon refugi en cas d’un xàfec imprevist.

El camí és ample i continua baixant, poden observar obres de pedra seca com marges i trones els quals delimitaven les zones de conreu que aprofitaven al màxim la riquesa de les terres més planes

Quan portem uns 6 km arribarem a una petita talaia que permet tornar a veure el riu Ebre. Més endavant passarem pel camí de les Blores i continuarem pel GR99 que transita en paral·lel al riu Ebre. Als 7.710 m de ruta podem optar per agafar el sender de l’esquerra, el qual, després de passar per sota del castell, entra a Miravet, o continuar pel camí de les Blores fins a la Costa de Riago.

La Costa de Riago -que té un curiós garrofer al capdavall i a l’esquerra-, és un vial de procedència medieval, curosament empedrat.

A continuació de la Costa s’accedeix a Miravet on arribarem fins a la plaça de la Sanequeta, que és un bon mirador sobre el riu Ebre. Des d’aquí anirem a la recerca del Portal del Motxo per retornar al punt de partida de la ruta, la plaça de l’Arenal. Abans de tornar cap a casa cal pensar que a Miravet hi una una indústria de terrissa tradicional, amb artesans de renom que ofereixen productes qualificats. I és per això que val la pena visitar algun obrador o punt de venda al públic.

Us ha agradat aquesta ruta? La trobareu a la guia de Terres de l’Ebre!!

Josep Gironès

Josep Gironès va nàixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Al llarg de la seva vida ha estat activista social, sindical, polític, cultural i veïnal. A nivell literari, fins ara havia publicat dinou llibres, en els quals els principals referents són la història i les tradicions.
En l’apartat de novel·la històrica en destaquen: La cabana, premi Vila d’Ascó 2007, Cossetània edicions; El major tresor, Editorial Escua; Viure sense el meu fill, Editorial Meteora; Presidi major, Pagès editors, premi Fiter i Rossell de novel·la 2014; i La doble mort d’un anarquista, Pagès editors.
Així mateix, guanyà el Premi Rovira i Virgili de Memòries, biografies i autobiografies dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005, amb l’obra Planys de figuera blanca, i el Premi Sant Carles Borromeu 2008 de contes o narracions de Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra, amb el llibre: Cròniques de morts, vius i delicats.
En referència a les guies de senderisme, és autor de la Via Verda de la Terra Alta i Via Verda del Baix Ebre. (Antiga Val de Zafan), Escua edicions, i de Els camins ramaders de la Fatarella, Editorial Piolet.
I ara publica aquestes rutes a peu pel CAMP DE TARRAGONA i per les TERRES DE L’EBRE, unes guies que permeten accedir a espais ben bonics, de vegades curiosos i altres ben corprenedors.

Back To Top
El blog de Piolet

Utilizamos “cookies” propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle publicidad, contenidos y servicios personalizados a través del análisis de su navegación. Si continúa navegando acepta su uso.

 

View more
Acepto