Andalusia Granada

Ascensió al Mulhacén

El sostre de la Península Ibèrica

Els guardes del Refugio Poqueira ens han enviat aquesta fantàstica ruta que ens portarà fins al punt més alt de la península. Primer de tot hem de seguir els seus consells!

Prèviament, ens agradaria advertir que l’ascensió al sostre de la Península no és cap joc. El Mulhacén, de 3.479 metres d’altitud, és un terreny d’Alta Muntanya. La seva ubicació a la Sierra Nevada, el massís meridional més alt del sud d’Europa, amb l’afegit de la facilitat d’accés a l’estiu, pot donar una falsa sensació de seguretat que ens faci oblidar on som.

Datos de la ruta

Situació: Al Refugio Poqueira, punt de partida de la ruta, es pot accedir amb cotxe des de Capileira fins a la Central Elèctrica Poqueira o Cebadilla, mitjançant una pista que es troba a 3 km per sobre de Capileira. Després, des de la Central elèctrica surt un sender per on trigarem 3 hores més a peu fins al Refugi.
Dificultat a l’estiu: Mitja
Distància: 5,56 km (només anada)
Ascens acumulat: 990 m
Observacions: Abans d’emprendre l’ascensió al Mulhacén, consulta la previsió meteorològica, l’estat dels accessos, valora els teus coneixements i estat físic, i equipat bé. Finalment, no oblidis que per ascendir la Cara Oest del Mulhacén a l’hivern, és imprescindible portar grampons i piolet i saber fer-ne ús. Pel càlcul dels temps, s’ha tingut en compte l’ascensió a l’època estival o a l’època hivernal amb bon estat de la neu, bona visibilitat i temps estable; per descomptat s’ha de tenir una bona condició física.
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium. 

La ruta (ascensió pel riu Mulhacén)

Des de l’entrada principal del refugi Poqueira i mirant cap a la vall, ens dirigim cap a la dreta prenent un sender que en només cinc o deu minuts, baixa fins a arribar a la llera del riu Mulhacén. Un cop allà, pugem pel marge esquerre del riu seguint sempre la sendera senyalitzada.

Refugio Poqueira

El primer tram de l’ascensió és una costera que es fa dura a causa del terreny pedregós, però paga la pena aturar-se per a contemplar alguna de les gorges del riu Mulhacén, o les formacions capricioses que fa la neu i els salts d’aigua durant el desgel de la primavera. Després de mitja hora aproximadament, arribem al primer pla, on recuperem forces per a atacar la segona costera.

Cova de gel

Després seguim per un nou pla, preludi d’una tercera costera que ens situa sota el Paso de los Franceses. Durant l’hivern desaconsellem totalment fer servir aquest pas pel carril a causa de l’alt índex d’accidents que acostumen a haver-hi. Ens trobem ja prop dels 2900 m.

Río Mulhacén. Paso de los Franceses

Avancem per una llera seguint sempre les fites que marquen el sender. Més endavant arribem als Lagunillos de Majano, i després deixem a l’esquerra un llac amb el mateix nom.

Lagunillos del Majano

Més amunt se’ns obre la vall i albirem al fons el Puntal de la Caldera. Ens queda una mitja hora per a arribar al Vivac.

A les proximitats de la pista forestal que antigament comunicava Capileira amb Pradollano, el sender es bifurca. Si continuem endavant pujarem directament per “la Oeste”, per una sendera que fa ziga-zagues, la qual ens porta fins al cim, amb 1h o 1h30 de pujada, amb un pendent considerable. Nosaltres continuem per l’esquerra, seguint la sendera que rodeja la Laguna de la Caldereta (està seca durant molts estius) i que fa un desviament fins a assolir el Vivac de la Caldera. Aquí fem una parada per a gaudir de les impressionants vistes de la vall del riu Mulhacén i de la Cara Oest del Mulhacén, i baixarem uns metres per a observar la Laguna de la Caldera. El més habitual és trigar unes 2 hores des del refugi fins a La Caldera, essent un recorregut suau, amb escassa dificultat.

Farem després una pujada des del Vivac fins al Collado del Ciervo o Collado de la Mosca, en la qual ens faran falta uns quinze o vint minuts. Des d’aquest lloc podrem contemplar la bonica vista que ens ofereixen les “Nortes” del Mulhacén i l’Alcazaba, així com la Laguna de la Mosca, el Puntal de la Caldera i el Pico Juego de Bolos.

Agafarem aire i atacarem la pujada final, costeruda, arribant al cim després de 45 minuts o una hora, fent d’aquesta manera el sostre de la península. No oblidarem detenir-nos en aquest últim tram per a girar-nos i contemplar la panoràmica de la Hoya de la Caldera, con el Veleta i los Machos al fons.

Coneixeu Sierra Nevada? Com sempre aquí us deixem les nostres recomanacions!!

Back To Top
El blog de Piolet

Utilizamos “cookies” propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle publicidad, contenidos y servicios personalizados a través del análisis de su navegación. Si continúa navegando acepta su uso.

 

View more
Acepto