Trinxeres a l’aiguabarreig del Matarranya i l’Ebre
L’Embassament de Riba-roja i les trinxeres de la guerra civil són dos dels actius més destacable d’aquesta ruta que transcorre per turons panoràmics sobre l’aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre, entre les localitats de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Faió, un poble inundant pel pantà i del qual en destaca el campanar mig submergit.
Dades de la ruta
Com arribar-hi: des de Riba-roja agafarem la carretera de Santa Magdalena de Berrús, en direcció la Pobla de Massaluca. Al cap de la costa trobarem un camí a l’esquerra amb un tòtem de COMEBE. Uns metres abans, però, hi ha un aparcament, prop d’un revolt.
Dificultat: Baixa
Durada de la sortida: 3 hores
Distància total: 8,5 km
Ascens acumulat: 226 m
Tipus de ruta: Lineal
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org, són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.
Itinerari
Sortim des de l’aparcament i ens encaminem per l’asfalt a l’inici del camí que hem vist abans, on hi ha el tòtem del COMEBE. Hem d’entrar en aquest camí i trescar entre ametllers i boscos fins a una cruïlla, on per l’esquerra trobem una nova cruïlla. Seguim recte fins a un aparcament (on també hi ha lloc per deixar bicicletes), on s’acaba el camí i comença un terreny amb senderes. Des d’aquest lloc el primer que ens sorprenen són les increïbles vistes de la desembocadura del Matarranya en l’Ebre, amb la via del tren enganxada a l’aigua, el campanar inundat de l’antic poble de Faió, les restes del castell del poble en front nostre, el campanar de l’ermita del Pilar i la desfilada tranquil·la de l’aigua cap a Riba-roja.
Després, si girem les esquenes cap a llevant, descobrirem les primeres construccions de formigó. Són punts de pas o d’evacuació entre la rereguarda del punt fortificat i la trinxera o línia defensiva. En aquest segon aparcament iniciarem una ruta bicèfala, dues opcions boniques, panoràmiques i farcides de restes de la batussa.
Primer triarem el front del Matarranya (esquerra), que de seguida s’encabrita i ens fa lliscar cap a una senyera plantada en una balconada cap als Costers de Seròs, que cauen a plom dins de l’aigua, on veurem un embarcador a la riba aragonesa. El corriol continua avall fins a una casa enrunada, on ens caldrà fer un esforç per remuntar el turó de la Punta del Duc, amb una altra senyera i diversos indicadors i faristols. Una mica més avall trobem una bifurcació. Seguim per l’esquerra baixant encara més fins a un mirador.
En acabat tornarem a la bifurcació d’abans, seguirem a l’esquerra i farem un tomb, entre trinxeres, fins retornar a la Punta del Duc, i el segon aparcament i la cruïlla, ja conegut. Llavors recularem fins a la primera cruïlla que hem esmentat al text. En aquest punt girem a l’esquerra i ens endinsarem en la línia de trinxeres, davallant entre les fortificacions mig menjades per la bosquina i la pineda fins a un camp. En acabat retornarem, sempre aixecant la vista per veure l’amplada del riu. No cal dir que l’embassament és posterior a la guerra, i per tant, els soldats no podien observar el mateix paisatge que nosaltres. En canvi ells devien veure el riu com sempre ha estat, una vall escortada de turons i solcada per vegetació de ribera. Un cop a la cruïlla, girem a mà esquerra i tornem a l’inici del camí i al lloc on tenim el cotxe.