Lleida

Un tomb pels estanys de Colomina i Mar

El paradís de l’aigua i la roca

Dalt de la Vall Fosca, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes, queden les restes del passat miner d’una terra solcada per estanys glacials que, durant el segle XX van ser repressats. Aquesta barreja de dics, estanys i muntanyes rocalloses estan triscades per corriols amables, en alguns casos antics camins ramaders empedrats i en altres, les restes de les vies dels carrilets miners i del pas dels obrers de les hidroelèctriques

Dades de la ruta

Com arribar-hi: Aparcarem a l’embassament de Sallente. S’hi arriba des de Tremp, la Pobla de Segur i Senterada, creuant tota la Vall Fosca.
Dificultat: Mitjana
Durada de la sortida: 6-7 hores
Distància total: 16,23 km
Ascens acumulat: 1004 m
Tipus de ruta: Lineal
Tipus de camí: Corriol i antigues vies del tren
Ruta en wikiloc:
Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org,  són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.

Itinerari

Sortim de l’aparcament del telefèric tot agafant un sender que surt d’un aparcament. Cal seguir un corriol que rodeja l’embassament de Sallente deixant a l’esquerra edificis de la central hidroelèctrica. Fent via per la riba esquerra de l’embassament fins a una cruïlla marcada amb una fita. Trenquem cap a l’esquerra. Iniciem una pujada on trobarem una bonica font. Més endavant arribem a les vies del Carrilet de la Vall Fosca, amb una nova font.

Girem a l’esquerra i immediatament ens trobem un primer túnel. Hem de seguir la via i els túnels fins a presa de l’estany Gento, l’edifici del bar (amb pinta de refugi) i les instal·lacions del telefèric. En aquest punt seguim les marques de GR pujant fins a la cruïlla de la Portella, on a l’esquerra aniríem a l’estany Tort. Trenquem a l’esquerra fins a una cruïlla a tocar del refugi de la Colomina, a la riba de l’estany del mateix nom. Continuem per l’esquerra, fent un tomb a l’estany.

Les marques de GR ens guien fins al proper estany de Mar, al final del qual hi ha unes construccions de la hidroelèctrica, en ruïnes. Caminem ara per uns esglaons que ens pugen a l’estany de Saburó, on hi ha un enforcalls de camins.

Ara hem de seguir per la dreta, per un sender fitat però poc definit a estones. Voltem l’estany de Mar, tot visitant algun lloc que recorda a una platja.

Hem de passar vora un dic, que separa aquest estany de Mar de l’estany de Frescau. Avancem cap a ponent fins a retrobar-nos amb l’estany de Colomina i arribar al refugi. Des d’on d’aquest punt tornarem al lloc d’inici desfent el camí de pujada.

Heu estat mai a Aigüestortes? Tant si el coneixeu com si no, emporteu-vos el nostre mapa en la vostra propera sortida!! El trobareu a la nostra botiga en paper i formats digitals.

Juan Carlos Borrego Perez

Ha publicat un grapat de guies excursionistes, com ara L'Ordal i la Depressió Penedesenca (Piolet, 2005), Espais de la Batalla de l'Ebre (Piolet, 2020 2a Ed.), Les Romeries de la Terra Alta (Piolet, 2015), Personatges Llegendaris de les Terres de l'Ebre (Piolet, 2018), A peu pels Castells del Penedès (Cossetània Edicions, 2010), Sierra Nevada (Alpina, 2010) i Moncayo (Alpina, 2011), entre d'altres. També ha publicat llibres de cuina i llegendes, i un trio de novel·les, Cafè amb Sal (Pagès Editors, 2009, Premi Ciutat de Mollerussa), Brut Nature (Piolet, 2013) i El Sostre d'Ombra, (Pagès Editors, 2015)

http://incola85.blogspot.com
Back To Top