Tarragona

Ascensió a la Picossa

Un turó marcat per les ermites

Ruta curta però intensa per un lloc poc conegut de les Terres de l’Ebre: la Picossa. Muntanya destacada situada a la riba dreta de l’Ebre, és una extensió de la Serra de Cavalls alhora que és una muntanya emblemàtica per a Móra d’Ebre. Ermites, bancals de pedra seca i bones vistes ens esperen

Dades de la ruta

Situació: Un cop a Móra d’Ebre (situada a la N-420, entre Alcanyís i Reus) cal agafar la carretera de l’Hospital Comarcal (fàcil accés des de la N-420, un cop s’ha passat el pont i la rotonda que menen al centre de la població). Abans de l’hospital hi ha un trencall a l’esquerra que diu Ermita de Sant Jeroni
Dificultat: Difícil, pel desnivell acumulat i pel terreny agrest que ens trobarem
Durada de la sortida: 3 h 40 min
Distància total: 6,13 km
Ascens acumulat: 421 m

Època recomanable: Qualsevol tret de l’estiu
Observacions: Caldrà portar bastons, sobre tot per a les baixades
Ruta en wikiloc: Les rutes d’Editorial Piolet, gràcies al nostre compte org,  són navegables sense necessitat d’adquirir wikiloc premium.

Sortirem des de l’aparcament de les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona. Un parell dels antics bancals els han plantat d’arbres ornamentals i els fan servir per aparcar els cotxes. Ens apropem al darrera de l’ermita de Sant Jeroni, on hi ha una barbacoa. Al sud hi neix un corriol que té a la dreta una barraqueta. A 20 metres es bifurca i agafem la dret. Entrem en una valleta on trobem marques de pintura verda i groga, pròpies d’un SL. Les obeïm a tota la vall, sempre de pujada.

No fa gaires anys aquest indret estava humanitzat: els bancals s’obren esglaonats. Però ara els conreus fa anys que es van abandonar i la vegetació (pins, romers, savines i bruc, entre d’altres) l’han colonitzat. A vegades són boscos atapeïts, d’altres matollars. No parem de pujar, en un principi de manera sostinguda i còmoda

De mica en mica notem com el coster és més rampellut. Deixem enrere una casa sense teulada (30 min), moment en que avançar entre bancals es fa dur. En un revolt el paisatge s’obre i descobrim la primera vista de la Picossa, amb l’Estel en un turó proper. També podrem gaudir del Montsant i el Parc Eòlic. Pocs minuts després arribarem a una cruïlla (50 min). A l’esquerra aniríem directes a la Picossa. Triem la dreta, un corriol menys fressat que marxa cap a l’oest. Continuem rere les marques d’SL. Fem una bonica travessa carenera, amb vistes sobre Cavalls, els Ports i les barrancades de la plana de la Terra Alta, on hi destaca Corbera.

Després de caminar a peu pla durant un temps comencem a davallar fins a un collet on reprenent la pujada per assolir el cim de Pena-roja (1h 5 min). L’identificarem perquè hi ha un monticle de pedres. Vistes d’Ascó i de l’Ebre, i de la Serra de la Fatarella. Continuem ara avall fins a una cruïlla propera (1h 10 min). En aquest punt abandonem la carena per trencar a l’esquerra, perseguint les marques de pintura d’SL.

Hem de baixar amb calma per un terreny esquerp, amb abundant pedra solta. Caminem sota la Pena-roja, un viarany tortuós que mor a una pista (1h 28 min), cosa que agrairem. Ara ens decantem per l’esquerra recuperant una pujada, que ara trobarem és suau. Per arreu veurem força bancals sense treballar.

Quan entrem en una zona de repoblació cinegètica els conreus ja estan en actiu. Hem de veure el trencall (dreta) a la font dels Burseguins, que ignorarem seguint per la pista. A l’alçada de l’atrotinat Mas de Manolo, situat en una cruïlla, hem de girar a la dreta. Al davant tenim el turó de Santa Magdalena de Mucoró, amb algunes antenes.

Avancem entres conreus. Trobarem la cruïlla del barranc de l’Infern (dreta), però seguirem recte cap a l’ermita pel camí principal, a estona cimentat. Poc després arribarem a aquesta construcció del segle XII (2h), però amb reconstruccions posteriors. El temple està encerclat per una tanca de filferro, i no el podrem visitar. En canvi les vistes dels Ports són magnífiques.

Hem de retornar al Mas de Manolo pel camí que hem fet servir per pujar a l’ermita de Santa Magdalena. Un cop al mas girem a mà dreta per, quan s’acabin l’edifici, agafar un corriol que trobarem a l’esquerra. L’agafem per tot seguir trobar una bifurcació, on triarem l’esquerra per pujar entre bancals. Descobrim més marques d’SL.

La pujada arriba a una cruïlla carenera, lloc que està a tocar del camí de Pena-roja, que ja coneixem. Ara, però, cal decantar-nos per la dreta. Aquest tram és un descans, ja que no presenta gaire desnivell. Al cap d’una estona començarem la darrera ascensió del dia, breu però intensa, fins al vèrtex de la Picossa (3h).

Després retornarem a la cruïlla de Pena-roja per agafar el camí de pujada per la valleta per arribar al punt de partida: Sant Jeroni

Recordeu que els nostres mapes els trobareu en paper i en format digital.(Compe/Ozi, Garmin i Orux Maps)

Juan Carlos Borrego Perez

Ha publicat un grapat de guies excursionistes, com ara L'Ordal i la Depressió Penedesenca (Piolet, 2005), Espais de la Batalla de l'Ebre (Piolet, 2020 2a Ed.), Les Romeries de la Terra Alta (Piolet, 2015), Personatges Llegendaris de les Terres de l'Ebre (Piolet, 2018), A peu pels Castells del Penedès (Cossetània Edicions, 2010), Sierra Nevada (Alpina, 2010) i Moncayo (Alpina, 2011), entre d'altres. També ha publicat llibres de cuina i llegendes, i un trio de novel·les, Cafè amb Sal (Pagès Editors, 2009, Premi Ciutat de Mollerussa), Brut Nature (Piolet, 2013) i El Sostre d'Ombra, (Pagès Editors, 2015)

http://incola85.blogspot.com
Back To Top
El blog de Piolet

Utilizamos “cookies” propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle publicidad, contenidos y servicios personalizados a través del análisis de su navegación. Si continúa navegando acepta su uso.

 

View more
Acepto
Declino